carbonat de sodi

Fou en aquells llacs on Berthollet observà l’eflorescència de la sosa propiciada per una especial configuració del sòl i deguda a la descomposició mútua entre la sal comuna i els materials calcaris (clorur de sodi + carbonat de calci ? carbonat de sodi + clorur de calci).

A escala més gran, hi ha un excel·lent exemple proporcionat per Maselko i Strizhak, els quals barrejaren clorur de calci, carbonat de sodi, clorur de coure, iodur de sodi, peròxid d’hidrogen i midó (com si fossin infants jugant amb el Cheminova i provant de fer totes les barreges possibles dels reactius que tenen a mà).

S’han fet servir tradicionalment el brou borgonyó, que és una barreja de sulfat de coure i carbonat de sodi, o bé el brou bordelès, molt més conegut, que és una barreja de sulfat de coure i hidròxid de calci.

Consisteix en cristalls de tetrasilicat de calci i coure, CaCuSi₄O₁₀, amb estructura de cuprorivaita i s’obtenia fent reaccionar per escalfament un compost de calci com la calcita, un compost de coure com la malaquita, sorra (quars) i un àlcali com el natró (carbonat de sodi).

No és estrany que aquest pigment es produís a Egipte, ja que la seva especial climatologia fa que s’hi puguin localitzar dipòsits de les matèries primeres necessàries per a la seva síntesi, com és el carbonat de sodi (natró) [3].